EL CAMÍ ÉS LLARG I PLE D'ENTREBANCS

No només volem la plena llibertat nacional sinó que l'Esquerra Independentista volem la independència i el Socialisme dels Països Catalans. La marxa de l’Onze de Setembre passat ens referma en la nostra feina, ben feta: 30.000 persones vam recórrer paral·lelament a la manifestació organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). En la convocatòria històrica d’un milió i mig de persones que l'ANC va convocar aquesta Diada Nacional ha certificat la plena normalització de l'independentisme dins la societat catalana, al Principat. Tot i això, AM-CUP i l'Esquerra Independentista volem deixar clar que encara queda molt a fer. “Tot està per fer i tot és possible”, com deia el gran poeta. I és que per assolir la plena independència queden encara molts obstacles per superar, hem de lluitar davant molts entrebancs. Ens costa molt confiar en un govern (CiU) que està aplicant unes retallades duríssimes contra els serveis socials i contra les classes populars mentre ven el país a especuladors, protegeix a corruptes i abaixa impostos als que més tenen. Ens sobta que determinats partits parlin ara de la urgència d'un referèndum d'autodeterminació quan no fa ni dos mesos votaven a favor d'un nou pacte fiscal.

Els actes de la diada organitzats per AM-CUP donaven inici el passat 10 de setembre amb la marxa per l'independència i la penjada de l'estelada al punt més alt del nostre municipi, a la muntanya de samuntà. Una vintena de persones varem assistir a la marxa i que AM-CUP va obsequiar al cim amb unes pastes per agafar força per a la baixada. A l'endemà a les 15.00 h sortia el bus desde St.Martí per dirigir-nos cap a la capital catalana per formar part de la manifestació que l'Esquerra Independentista d'arreu dels Països Catalans havia convocat a les 17.00h a la plaça urquinaona i que va acabar al paseig del born amb el multitudinari acte polític.

Aquí a casa nostra ja ha començat els curs acadèmic sense transport escolar per a les nenes i els nens que viuen als barris martinencs, amb menys professors i més alumnes a l'ensenyament públic, pujada de la taxa per l'escola bressol... L’educació pública i universal trontolla. El govern conservador continua aportant fons a la concertada i la privada, la que segrega per raó de sexe encara en ple segle XXI, mentre condemna a milers de mestres de la pública a quedar-se sense feina i permet que les aules cada vegada estiguin més saturades. Els docents han de fer front a un curs marcat per les tisorades i l’ensenyament, en resum, es precaritza. Fins i tot els pares i les mares han de pagar les carmenyoles dels petits en moltes escoles del país!

La dreta afebleix el model universitari públic

I si l’ensenyament primari, secundari i batxillerat públic al nostre territori es veu significativament afectat per la política neoliberalitzadora del govern d’Artur Mas, en el cas de les universitats públiques, els estudiants han hagut de fer front aquest mes a un fort increment en el preu de les matrícules. A la dreta li surt la jugada perfecte: afeblint el model universitari públic a casa nostra, dificulta que els joves de famílies treballadores puguin accedir a un ensenyament superior. Frustren així les expectatives d’assolir coneixements a aquelles i a aquells que ho tenen més magre atès el context de crisi generalitzada. Per acabar-ho d’adobar, les diverses beques es redueixen, també de manera flagrant. El conservadorisme, ahir i avui, ha pretès que quants menys estudiïn i es formin un futur, més vulnerables i més ignorants esdevindran. L’increment bestial de l’IVA del govern feixistoide del PP a la cultura va en aquesta línia: menys coneixement, més manipulables les persones. Més ximplets, els ciutadans per fer-los anar per on volen els poders fàctics de sempre...

El temps dóna la raó als estudiants

Tornant al futur de la universitat pública catalana, les mobilitzacions dels estudiants seran una tònica constant, de ben segur, al llarg d’aquest curs que ja ha començat. El que demostrarà a més que aquelles i aquells que es van manifestar més insistentment per rebutjar l’anomenat Pla Bolonya ara fa tres i quatre anys, tenien raó. Ja aleshores l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) suscità nombroses crítiques dels estudiants dels Països Catalans i a la resta d’Europa en considerar que les reformes s’emmarquen en una progressiva política de privatització de l’ensenyament superior i precarització del món laboral. S’ha lamentat tot aquest temps que es dependria de certs sectors empresarials i aquest estiu el conseller d’Economia i Coneixement ja ha dit sense embuts que requeriran de capital privat per finançar-se... Tot plegat, genera una mercantilització de les universitats: les empreses finançaran les titulacions segons el seu interès, s’eliminaran carreres o es donen preeminència a les beques-crèdit en comptes de les beques sense contrapartida.

Els universitaris ho advertien i així ha acabat passant: el mateix rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, ha reconegut aquest setembre que el Pla Bolonya ha estat un “nyap” i que els estudiants tenien raó. “Al final, acabes pensant si no tenien raó els que es van tancar a la meva universitat i deien que Bolonya acabaria com està...”, ha declarat. Un rector que, recordem-ho, va ordenar el 18 de març de 2009 als Mossos d’Esquadra desallotjar la tancada indefinida al rectorat de l’edifici històric, a la plaça de la Universitat, que feia boi quatre mesos que durava. La policia “catalana” va actuar de manera molt violenta, reprimint els estudiants, detenint-ne, i més de dues-centes persones van resultar ferides.

Si s’escoltés el poble, la generació de joves amb ganes de tirar endavant el pais, compromesos amb la democràcia i la llibertat, les coses anirien endavant i no caldria l’ús indiscriminat de la força per silenciar les protestes del tot encertades. Els governants i les autoritats convindria que n’extraiessin la lliçó de Tàcit: “El govern del poble és gairebé la llibertat; el domini d’uns pocs s’acosta més a l’arbitrarietat d’un rei” (Populi imperium iuxta libertatem, paucorum dominatio regiae libidini proprior est).

INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME

http://santmartisarroca.cup.cat/

[email protected]