LA CATALUNYA EN MANS DE CIU

Catalunya viu la regressió de drets més esperpèntica de la història recent.

Des dels seus inicis al s. XVIII el capitalisme he estat intrínsecament vinculat o l’ obsessió pel creixement, l’ un no s’ entén sense l’ altre. Els partits polítics tradicionals i els cercles econòmics dominants han contribuït, mitjançant polítiques i posicionaments, a perpetuar aquesta obsessió en unes societats en que l’ augment de la producció ja fa temps que no contribueix a reduir l’ atur, i per tant, la pobresa, sinó només a fer créixer l’ opulència i la destrucció del nostre territori.

Des la CUP venim denunciant les mesures antisocials que en matèria laboral ha aprovat el Govern Espanyol el passat 30 de desembre de 2011 entre les que podem destacar  la congelació del Salari Mínim Interprofessional per a l'any 2012 en els 641,4€ vigents durant el 2011 (més de 400€ per sota ja de les promeses del govern espanyol).

Ara, s’ aprova una reforma laboral que facilita i abarateix els acomiadaments, donant carta blanca als empresaris per acomiadar als treballadors per causes econòmiques tant arbitràries com “pèrdues actuals o previstes”,  una reforma on els convenis d’ empresa tindran prioritat respecte dels pactats col·lectivament i on l’ empresari podrà modificar el sou dels treballadors unilateralment.

Totes aquestes mesures són una mostra més de que les persones treballadores del nostre país acabaran pagant una crisi sistèmica que no han provocat, essent els veritables culpables recompensats abastament amb sous del tot escandalosos, com els 2,3 milions d'euros anuals de Rodrigo Rato al capdavant de Bankia, els 1,6 milions d'euros anuals del ja ex-president del Banc José Luis Olivas, o els 1,55 milions d'euros del president de CatalunyaBanc, Adolf Todó.

Però això no és tot, si fem una ullada a altres sectors primordials de la nostra societat com és la sanitat pública, veiem com la organització mèdica col·legial incita a rebutjar les dràstiques mesures d’ estalvi en temes sanitaris fent una crida a la rebel·lió contra les retallades de CIU! Si mirem cap a la seguretat pública ens trobem als Mossos d’ Esquadra fent manifestacions en contra de les retallades de CIU! Si mirem cap a l’ Educació Pública ens trobem amb unes retallades que oscil·len entre el 20 i el 30% dels recursos de 2011, trobant-nos en la situació de que a més alumnes menys diners i posant en perill la lluita contra el fracàs escolar.

I mentre tant, aquí a Sant Martí  lluitem contra l’ equip de govern per poder accedir a  documentació pública, per poder participar en els afers del poble, intentant superar l’  actitud retrògrada i sectària de qui convoca un ple extraordinari i urgent, amb divuit hores d’ antelació i dins l’ horari laboral, per aprovar els pressupostos del municipi, sense l’ assistència de cap membre de l’ oposició. Tant urgent era aprovar aquests pressupostos quan la Generalitat encara no havia aprovat el seu, i per tant, no se sabia en quina mesura la Generalitat fixaria la seva aportació econòmica als municipis? O som més papistes que el Papa o simplement es buscava l’ aprovació dels pressupost sense la fiscalització de l’ oposició?

INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME

[email protected]